Mirant enrere... Setembre 2014 a Juny 2016

Doncs sí,  ja hem arribat a la fi un any més.

Toca ara mirar enrere i fer balanç d'aquest curs i deixar constància d'allò que hem viscut.

En uns dies acomiadarem definitivament als xicons de 2n de Batxillerat. 

Divendres passat es va celebrar la tradicional cerimònia d'entrega d'orles, seguida del sopar corresponent. Des de fa uns anys, i fins que no s'acabe la moda del Reggaeton, ja no sol festejar al restaurant la fi del cicle, però sí m'agrada acompanyar els meus alumnes grecollatins quan arrepleguen emocionats i ben guapots les seues orles, enmig dels flaixos dels orgullosos familiars.  

Enguany m'ha sabut molt greu arribar tard, perquè en tots els anys que porte assistint és la primera vegada que un alumne de lletres, que m'estime especialment per allò del κιθαρίζειν μανθάνω, pronuncia un discurs, i a més a més amb referents clàssics que no va deixar ningú indiferent, segons em van contar després. Em va compensar la xarrada amb alguns pares i alguna que altra abraçada còmplice.

Llàstima que no tots puguen arreplegar també el corresponent títol. En Grec a alguns no els ha servit l'esforç d'última hora i, dissortadament, no han aconseguit passar el llistó. Potser se'ls va atragantar Xenofont. Ara tenen una segona oportunitat.
La majoria, però, ha rebut la recompensa esperada a la regularitat. Enhorabona a tots i en especial als merescuts excel·lents.

Com ja vaig comentar a classe, amb aquest grup he tingut la sensació, en general, de que anava tirant continuament del carro i més d'una vegada m'he disgustat perquè les coses no es portaven al dia. Vam aconseguir, amb tot, arribar a la fi dels textos i crec que hem aprés prou amb el poc temps disponible per a un autor d'aquestes dificultats. 

En el record tindré què bé que ens ho vam passar en 1er de Batxillerat, gràcies fonamentalment a que ereu un grup força cohesionat i amb sentit de l'humor.

Vull recordar des d'ací també, encara que no ho llegirá, a una xicona del mateix grup que s'ho va deixar a final del curs passat i que va estar amb vosaltres en la cerimònia de les orles. Ara está molt il·lusionada buscant feina com hostessa de vol. Segur que promte la veurem viatjant pel món. 

A la resta, molta sort amb tot. Fareu allò que volgueu, perquè hi ha molta imaginació i, sobretot, sou molt bona gent.
Un plaer treballar amb vosaltres.
Gràcies pels detalls d'última hora!

Aristòfanes, Heròdot i la retòrica

Ací teniu els darrers treballs sobre els temes de cultura i literatura del selectiu preparats per Aitana i Neus, Valeria i Fátima. Els ha costat una miqueta, però finalment han quedat molt bé; enhorabona! Ja podeu començar a preparar la corresponent prova!

LISÍSTRATA

Hitler y la Oratoria y Retórica grecorromanas

Herodot, Penadés i Kapuscinski

RELAXATIO

Per si voleu tornar a fer a casa vostra l'exercici de relaxació que vam fer passat divendres a última hora.

Relaxatio by santi

CAPITALIS MONVMENTALIS

Ací teniu la presentació que hem emprat per al taller de caligrafia romana (majúscules) i les fotos que ens van fer.
Espere us haja agradat.


Gràcies per la participació i el bon ambient. Espere puguem trobar un altre moment abans d'acabar el curs per finalitzar la inscripció.
Agraïsc a Indalecio Carbonell la seua col·laboració i a Bea Casani pel reportatge i l'organització dins de les Jornades Literàries.
 

CAPITALIS MONVMENTALS from ΑΙΓΙΑΛΟΣ santi

Tesmofòries a Sagunt

Ahir vam estar als Ludi Saguntini una activitat extraescolar que he repetit en anys anteriors, perquè ens resulta molt interessant, formativa i lúdica.

De matí, mentres el grupet de Literatura Universal assistia a la representació tràgica de l'Edip Rei de Sòfocles, la resta d'alumnes va estar fent uns tallers, de ceràmica els de Cultura Clàssica i d'indumentària els de 4rt de Llatí i els grecollatins de 1er de Batxillerat.
Vam doncs aprendre la tècnica dels ceramistes grecs i la forma i simbolisme de les prendes de vestir emprades a Roma segons classes socials i sexes.

 

A alguns xicons de 3r el plat els va eixir molt bé, perquè ho van fer amb gust i paciència. A d'altres, que estigueren xarrant tota l'estona, la cosa no els va lluir tant.

    

Els xicons de 4rt i 1er em consta que van estar atentíssims a les explicacions de la benvolguda Celi, a qui envie des d'ací una forta abraçada.

     

Després vam visitar el xicotet Museu Arqueològic. El grup dels més menuts, potser perquè estaven més atents a les seues necessitats bàsiques com ara l'estómac, no van apreciar res de les peces del passat que allí es mostren i simplement es van passejar ràpidament com si estigueren al centre comercial. La resta, però, si va disfrutar, i jo amb ells, observant amb curiositat les deixalles mitjançant les quals els romans habitants de SAGVNTVM encara ens parlen.

A migdia uns pocs van poder gaudir de l'ombra i bon estar de les muralles. Altres van aprofitar per fer un tomb pel centre de la ciutat i gaudir de l'ambient del Festival. Uns pocs van fer la bobada d'anar en bus fins al port, on no hi ha res, a menjar a un local de menjar ràpid nordamericà dels que es troben en qualsevol lloc. Llàstima de temps perdut i diners. 

De vesprada ja vam passar una estona agradable en companyia dels disbarats, escatologies i obscenitats de la comèdia aristofànica Tesmofòries. Gens de prejudicis i fora complexos, vaja.



Espere doncs que passareu tots un bon dia, aprenent coses del món grecoromà fora de classe de manera pràctica. Ja vau veure que no som els únics!!

El comportament del grup va ser correcte, gràcies a tots per l'atenció prestada en general (no falta mai la gent que no sap estar en companyia d'altres compartint en silenci l'autobús o el que fa la pose "gracioseta" en la foto; casualitat que sovint són els mateixos!).

Gràcies als meus acompanyants, Xavier i Carmen. 

Agraïm també des d'ací als organitzadors i voluntaris del Festival i dels Ludi Saguntini.

Nominatius plurals i numerals

Després del parèntesi pasqual, reprenem el ritme? Vinga, anem pel capitol 11!

11 from ΔΙΑΛΟΓΟΣ

Reflexions abans de Pasqua

Unes reflexions abans d'anar-nos de vacances de Setmana Santa sobre la marxa del curs:

En tots el cursos la segona avaluació ha estat una miqueta pitjor que la primera. Es veia vindre.

En 3er de Cultura Clàssica observavem ja en la primera avaluació una falta d'interés generalitzada. El comportament ha anat empitjorant. De poc a servit que intentarem decorar l'aula per tal de motivar el personal. A les baixes notes han contribuït, a més a més, els negatius que molts han anat acumulant per no portar les tasques de casa fetes i la falta d'atenció en les explicacions teòriques d'italià, com s'ha vist en l'examen de gramàtica.

Esperem que aquest avís servisca per tornar al ritme i bon ambient del principi i puguem fer amb èxit les activitats que tenim planejades per a la 3ª avaluació. M'agradaria que els treballs que preparem en tornar de Pasqua tinguen el mateix nivell dels alumnes venecians amb els que començarem a col·laborar aviat.

En 1r de Batxillerat hem tingut de tot: dos baixes, uns quants suecs, moltes faltes d'assistència i, en general, prou de relax. Si bé ha hagut alumnes que han mantingut el ritme, la majoria, però, s'ha "distret" una miqueta, com s'ha comprovat en els resultats. 

Si en grec la cosa es manté similar a la 1ª avaluació (els treballs de grup i les exposicions ens han ajudat molt), en llatí tenim ja els primers suspesos. Falta de dedicació? Em perdut potser el fil i ens hem centrat en altres coses? No ho sé. La qüestió és que hem de remuntar com siga. Algunes xiquetes necessiten ja, urgentment, recolzament adicional. Aquelles que van millor potser podrien tirar una maneta a les que estàn despenjades. Si no, no arribaràn. 

De moment, xicones, teniu deures per a aquestos dies. A banda de repasar amb els exercicis que us haveu fotocopiat, us recomane vejau alguna peli sobre Romans, com ara la Vida de Brian!

Què puc dir, que no els haja ja dit als meus xicons, benvolguts de 2n de grec?

Sembla que van "a salto de mata". Un dia ho fan mitjanament bé i a la següent desastre total. La falta de regularitat en l'estudi i, en general, la poca organització del temps fa que deixem les coses per a l'últim moment. Si no repasem constantment els textos de Xenofont vistos a classe, està clar que no podem esperar que les Muses ens inspiren el dia del Selectiu. 

Fins al final no sabrem com queda la cosa, però si no fem de les Hel·lèniques el nostre "credo" i se'l fiquem al cap senzer, no s'ens surtirem.
Cal també repassar la morfologia i la sintaxi, perquè no podem deixar-nos preguntes sense puntuar, però ara ja no ens podem detindre més. Estem a la meitat del corpus i necessitem acabar-lo prompte per poder repassar en Maig. Així que preparareu uns quants paràgrafs a casa per tal de poder avançar!

Ànims a tots i a totes.

Bones Pasques.

Què passa que no ve hui Santi?

Punxeu, xiquets, en aquest enllaç, i ho sabreu!
Salvete!

ΔΙΑΛΟΓΟΣ 9

Repàs de vocabulari de 9 i estructures gramaticals de 5 i 9!

DIALOGOS 9 from ΔΙΑΛΟΓΟΣ on Vimeo.

5-9 from ΔΙΑΛΟΓΟΣ on Vimeo.

Safo i l'amor

Per celebrar els dies aquestos, i relaxar-nos una mica a última hora de hui divendres, us deixe ací, xiquetes, un par de cançons de la poetisa Safo.

Com sabeu, ella era de Lesbos i escrivia en eoli. Entre les característiques d'aquest dialecte está, per exemple, l'ús de -α on l'àtic presenta -η.

EL MÉS BONIC

Uns diuen que un exèrcit de jinets, altres d’infants,
i altres una flota de naus, sobre la negra terra
és el més bonic; però jo dic que és el que un estima
 I és molt senzill fer entendre això a qualsevol;car Hèlena, que sobrepassava de molt en bellesa els humans,
va deixar el marit més honorable
i va anar a Troia navegant,
i ni de la filla ni dels pares es recordà per res

Οἱ μὲν ἰππήων στρότον οἱ δὲ πέσδων
οἰ δὲ νάων φαῖσ ̓ ἐπὶ γᾶν μέλαιναν
ἔμμεναι κάλλιστον, ἔγω δὲ κῆν ̓ ὄττω τις ἔραται

Escolta ara els versos en paraules de Farina, un dels protagonistes de la película Mediterraneo

ΘΕΛΩ ΤΙ Τ ́ ΕΙΠΗΝ

θέλω τί τ᾽ εἴπην, ἀλλά με κωλύει αἴδως.

αἰ δ᾽ ἦχες ἔσλων ἴμερον ἢ κάλων,

καὶ μή τί τ᾽ εἴπην γλῶσσ᾽ ἐκύκα κάκον,

αἴδως κε νῦν σ᾽ οὐκ ἦχεν ὄππατ᾽,

ἀλλ᾽ ἔλεγες περὶ τῶ δικαίως.

VULL DIR-TE UNA COSA

Vull dir-te una cosa, però m’atura la vergonya.
Si tingueres desitjos de bondat i bellessa la teua llengua no ordiria infàmies,
no tendries vergonya sota els ulls,
car de justicia parlaries sempre.
Dolça mare meua, no puc treballar,
el fus se’m cau d’ entre els dits.
Afrodita m’ha omplit el cor
d’amor per un bell adolescent
i jo em sucumbe a aquest amor.

La cantant Eleftheria Arvanitaki canta els versos de Safo amb música de Nikos Xidakis, transcrits al grec modern per un altre gran poeta grec, Odiseas Elitis.

δέδυκε μεν ἀ σελάννα

Γρήγορα η ώρα πέρασε, μεσάνυχτα κοντεύουν,

πάει το φεγγάρι, πάει και η Πούλια, βασιλέψανε

και μόνο εγώ κείτομαι δω μονάχη κι έρημη.

Ο Έρωτας που βάσανα μοιράζει, ο Έρωτας

που παραμύθια πλάθει άρπαξε την ψυχή μου

και την τράνταξε ίδια καθώς αγέρας απ’ τα βουνά

Rápido pasó el tiempo, la medianoche está cerca,

se va la luna, las Pléyades, se ocultan,

y yo duermo aquí, sola y deshabitada.

El amor que depara sufrimientos, el amor

que inventa cuentos, me ha robado el alma

y la estremece del mismo modo que el viento de las montañas

azota, golpea sobre las encinas ululando.