No hi ha res que alegre més a un professor que veure com els alumnes que has tingut se'n recorden de tu. I si a més a més et conten que tot allò que van aprendre a l'institut no només els ha servit per a la seua formació acadèmica posterior sinò que ha contribuït a donar més sentit a la seua vida, aleshores la alegria és enorme.
Aquesta alegria hui me l'ha donat Òscar Carbonell.
Seguint amb la tradició de portar a classe a exalumnes per a que xarren i animen als xicons de cada moment, hui ens ha visitat, convertit ja en filòsof, un alumne dels meus primers anys al Cotes.
Òscar fou un dels pocs que aleshores va fer la doble via, cursant al mateix temps llatí i matemàtiques amb l'esforça que açò representava.
Amb aquell grup vam començar a experimentar amb l'ús actiu de la llengua i a fer els nostres primers videos casolans.
Amb Òscar hem passat una bona estona xarrant amb interés sobre la cultura en general i els llibres i les humanitats com a mitjà per disfrutar i conèixer tant el món com a nosaltres mateixos. D'ací hem passat a la qüestió de la llibertat dels individuus en aquesta societat del consum, la manipulació del sistema produtiu, les modes, les xarxes socials i l'amor. Crec que ha estat la millor manera d'acabar el dia, no?
Gràcies a Òscar per acceptar la invitació i a les meues dotze muses per l'atenció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada