No ha pogut ser.
L'any que ve no tindrem ocasió de repetir experiència amb l'assignatura de Referents clàssics de les manifestacions artístiques contemporànies, degut a l'escàs nombre d'alumnes preinscrits.
Malgrat el projecte Etwinning i el Segell de Qualitat que ens han otorgat, malgrat la propaganda i els videos de marketing, la gent pareix que no vol aventurar-se en coses encara desconegudes o minoritàries i, en lloc de disfrutar aprenent sense la presió dels examens, preferix apuntar-se en canvi en assignatures que sí van al selectiu i presenten uns continguts aparentement deduïbles pel seu breu titol, com ara la Literatura Universal o l'Educació Física.
Aquest ha segut doncs un curs irrepetible, mai millor dit. Va bé, sempre ens quedará... Montijo!
Fins a l´últim moment pensava que el boca a boca correria i surtiria un grupet guapet com el d'enguany. Ja havia començat, fins i tot, a preparar un nou tema amb activitats. El deixe ací per si a algú de la gens clàssica valenciana li servix.
La Monstruositat
L'any que ve no tindrem ocasió de repetir experiència amb l'assignatura de Referents clàssics de les manifestacions artístiques contemporànies, degut a l'escàs nombre d'alumnes preinscrits.
Malgrat el projecte Etwinning i el Segell de Qualitat que ens han otorgat, malgrat la propaganda i els videos de marketing, la gent pareix que no vol aventurar-se en coses encara desconegudes o minoritàries i, en lloc de disfrutar aprenent sense la presió dels examens, preferix apuntar-se en canvi en assignatures que sí van al selectiu i presenten uns continguts aparentement deduïbles pel seu breu titol, com ara la Literatura Universal o l'Educació Física.
Aquest ha segut doncs un curs irrepetible, mai millor dit. Va bé, sempre ens quedará... Montijo!
Fins a l´últim moment pensava que el boca a boca correria i surtiria un grupet guapet com el d'enguany. Ja havia començat, fins i tot, a preparar un nou tema amb activitats. El deixe ací per si a algú de la gens clàssica valenciana li servix.
La Monstruositat
Lamento la noticia, lo único que nos puede salvar en los centros es tener alumnos porque ya sabemos que la administración está por recortarnos al máximo. Ya verás como el año próximo salen de nuevo. Espero que al menos los Griegos sigan firmes.
ResponEliminaA mi també em sap greu, Santi. Sé la il·lusió que has posat en l'assignatura i vore que ara no ix endavant... En el meu cas estic com tu, no sé si podré donar el proper els Fonaments; a més d'haver pocs alumnes ens han retallat el nombre d'hores d'optatives i ja se sap que els Fonaments i els Referents sempre estem els primers de la llista.En fin, que no ens falten els ànims. Una abraçada i bon estiu.
ResponEliminaGratias plurimas vobis ago.
ResponEliminaPor suerte, Ana, mi centro está rodeado de colegios privados de los que se nutren los bachilleratos humanísticos y hasta el momento, almenos desde que estoy yo por aquí, han ido saliendo regularmente los griegos, aunque fuera con grupos reducidos. Toco madera.
Tens raò, Domingo, estem als primers a la llista dels retalls, perquè per a l'admistració que només sap fer contes la cultura és una despesa improductiva. Però em pregunte, a més a més: potser amb la paranoia de la crisi la gent tendix cap a la formació tècnica i científica o és una idea meua?
Χαίρετε!
Por alusiones, el de Montijo.
ResponEliminaHa sido un año denso y maravilloso. Un auténtico placer -como siempre- trabajar al lado de Santi.
¡Feliz verano!
Vaya pues lo siento, debe ser bastante frustrante preparar algo con cariño y comprobar que al final gana el pragmatismo, pero es lo que tienen los examenes.
ResponEliminaAl fin y al cabo yo creo que a todos nos ha pasado y más a esas edades.
Pensaba al leer el post que la mayoría de las cosas que he aprendido en la vida, me han sido realmente útiles y gratificantes han sido sin la presión de los examenes, por auténtica necesidad o placer. Y seguro que a la mayoría de la gente le sucede lo mismo pero imagínate: ¡¡Eliminar los examenes!!
Tal vez nuestros nietos lo vean,je,je...
Un abrazo y feliz verano.
Desilusión, ciertamente, Paloma, cuando ves que los esfuerzos no dan resultado, y preocupante más que nunca, viendo cómo está el panorama para las clásicas. Me alegra reencontrarte por la blogosfera.
ResponEliminaYa era hora de que te viera por aquí, Jerry!
Ve preparando la nueva piscina internauta marca Montijo!
Abrassote.