Ben content he acabat aquesta setmana. Divendres vam rebre les notes de les proves PAU i els resultats de grec han segut excel·lents. Amb els quatre dels cinc alumnes que es presentaren s'ha arribat a una mitjana de 9.6, aconseguint, un any més, una de les més altes de totes les assignatures de l' ies cotes baixes. La meitat dels alumnes la vàren triar per a la fase general i els altres dos per a l'específica, aportant en qualsevol cas una nota important de cara a la nota final d'accés, que permetrà a tots cursar la carrera desitjada. No em cap doncs major satisfacció com a professor responsable de la matèria. Enhorabona a tots!
El camí no sempre ha seguit fàcil, perquè hem hagut d'aprendre, més depresa del que hauriem volgut, tota mena de fenòmens lingüístics d'un text literari plè de recursos estilistics i retòrics de l'època clàssica, que potser no tots els atenesos eren aleshores capaços d'entendre i valorar. Nosaltres ho em aconseguit, més o menys, en dos anys partint de zero. La meta assolida, per tal que puga tothom entendre millor el mèrit, es pot comparar amb l'aprenentatge que algú, sense idea d'anglès, podria fer en el mateix temps d'una peça teatral de Shakespeare. No és doncs casual que alguns alumnes de 1er, conscients de la dificultat de la matèria, decidiren deixar el grec i provar sort amb una assignatura nova, com ara Literatura Universal.
Els esforços realitzats al llarg d'aquestos dos últims anys han valgut doncs la pena i tothom ha rebut una merescuda recompensa. Però a no molt tardar oblidaran, de segur, com és el participi passiu del verb πράττω, en quin any van començar les guerres mèdiques o quin tipus d'oració introduix ὡϛ. Açò ja quasi no importa. Més difícil d'oblidar serán les històries qüotidianes de Diceòpoli i la seua familia amb les que ens vàrem introduïr amb la llengua i la cultura greca, així com Eratòstenes i la seua tràgica aventura amorosa que ens va acompanyar en 2n. Espere que recorden també els dibuixets amb que analitzavem els textos a la pissarra, els exercicis d'internet, els teatrets de classe, les eixides extraescolars i els debats dels últims cinc minuts de classe.
Tant de bò puguerem seguir aquesta tasca nostra formativa i educativa amb unes proves PAU més encaminades a valorar els aprenentatges significatius i que deixen major marge per a un ensenyament flexible i creatiu.
El camí no sempre ha seguit fàcil, perquè hem hagut d'aprendre, més depresa del que hauriem volgut, tota mena de fenòmens lingüístics d'un text literari plè de recursos estilistics i retòrics de l'època clàssica, que potser no tots els atenesos eren aleshores capaços d'entendre i valorar. Nosaltres ho em aconseguit, més o menys, en dos anys partint de zero. La meta assolida, per tal que puga tothom entendre millor el mèrit, es pot comparar amb l'aprenentatge que algú, sense idea d'anglès, podria fer en el mateix temps d'una peça teatral de Shakespeare. No és doncs casual que alguns alumnes de 1er, conscients de la dificultat de la matèria, decidiren deixar el grec i provar sort amb una assignatura nova, com ara Literatura Universal.
Els esforços realitzats al llarg d'aquestos dos últims anys han valgut doncs la pena i tothom ha rebut una merescuda recompensa. Però a no molt tardar oblidaran, de segur, com és el participi passiu del verb πράττω, en quin any van començar les guerres mèdiques o quin tipus d'oració introduix ὡϛ. Açò ja quasi no importa. Més difícil d'oblidar serán les històries qüotidianes de Diceòpoli i la seua familia amb les que ens vàrem introduïr amb la llengua i la cultura greca, així com Eratòstenes i la seua tràgica aventura amorosa que ens va acompanyar en 2n. Espere que recorden també els dibuixets amb que analitzavem els textos a la pissarra, els exercicis d'internet, els teatrets de classe, les eixides extraescolars i els debats dels últims cinc minuts de classe.
Tant de bò puguerem seguir aquesta tasca nostra formativa i educativa amb unes proves PAU més encaminades a valorar els aprenentatges significatius i que deixen major marge per a un ensenyament flexible i creatiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada