Quan el COVID-19 ens despulla

De normal a estes altures hauriem ja acomiadat per ací els xicons de 2n de batxillerat i els hauriem acompanyat a fer el Selectiu.

Enguany, però, ni hem assistit a cap acte de graduació ni de 2n ni de 4rt, ni tampoc hem dut a terme cap projecte col·laboratiu de final de curs en 1er de Batxillerat com soliem fer, per culpa del virus que ens ha mantingut confinats tot aquest temps al llarg de la 3ª avaluació.

Si en finalitzar cada curs empràvem este blog (una miqueta abandonat els últims anys, és cert), en estos moments sembla que té més sentit que mai fer balanç del que hem aprés i viscut últimament.

Al principi, quan es van suspendre les classes en Març, a molts els semblava divertit. «Ens lliurem dels profes una temporadeta», pensaven alguns, però conforme passava el temps i la cosa es complicava ens vam adonar de la importància d'una cosa que fins al moment ens pareixia una imposició, en alguns casos fastigosa: anar a classe i gaudir de la possibilitat de formar-nos.

La feina autònoma a casa i les videoconferències ens han ajudat a no perdre el fil, és cert, però no poden substituir per complet les classes presencials, no només en l'aspecte acadèmic i de continguts, sinò també, i principalment diria, en l'emocional.

Nosaltres no hem tingut molts problemes d'adaptació a la docència virtual, perquè ja teniem molta feina feta i prous activitats i recursos digitals compartits en xarxa. Si la cosa continúa el proper curs, ens haurem, però, d'organitzar una miqueta més. Tots els profes, en realitat, ens haurem de coordinar millor, òbviament, interrelacionant continguts que se solapen, seleccionant i mesurant tasques. Als alumnes els tocarà establir horaris i rutines, desenvolupant, ara sí, aquella competència d'aprendre a aprendre I l'administració ens haurà de recolzar més, donant un suport tecnològic sòlid. Els responsables en matèria d'educació han de revisar els temaris que des de fa temps venim dient són massa farragosos, teòrics i absurds dins d'una societat que anomenem del coneixement i la informació, fomentant aprenentatges realment significatius en entorns col·laboratius.
Ara hem anat improvisant sobre la marxa.

En general quede prou satisfet de la feina realitzada per tots:
- Els xicons de 2n han preparat un fum de recursos sobre Xenofont, alguns molt originals, de debò. Esteu més que preparats per afrontar una prova selectiva en els propers dies! Ànims.
- També els de 1er han suat de valent enllestint treballs d'investigació sobre Grècia i han compartit activitats prou interessants de llatí.
- Els de Llatí de 4rt han contribuït també a generar recursos útils i pràctics sobre Roma i el nostre métode.

Per sort no hem patit res greu i, llevat d'alguna malaltia passatgera, estem bé de salut.
Els ànims, però, no sempre han segut òptims. Jo mateixa em desmoralitzava sovint quan veia l'evolució dels contagis i les morts per tot arreu. Em compensava en part veure per la televisió els mars i els cels purs sense l'habitual contaminació.

Crec que els xicons i xicones també han sentit prou desconcert davant la situació d'incertesa pel que fa als seus estudis. Alguns a més a més, s'han despistat prou, altres no han tingut equilibri personal suficient per controlar la situació i altres, conscientment o inconscient, s'han agafat unes vacances anticipades. Jo he intentat, si més no, mantindre certa normalitat amb la cita cada dilluns i divendres per fer classe i/o tutoria per TEAMS, mantenint en lo possible el bon humor.

A més a més, en estes comunicacions els he vist a tots més sensibles, conscients de la fragilitat del sistema en el que viviem instal·lats sense gaire preocupar-nos pels demés i sense respectar l'entorn. Si alguna cosa positiva ha tingut esta pandèmia ha segut el fet de despullar-nos i fer-nos sentir que estem tots en el mateix vaixell, perquè el temporal ens castiga a tots per igual en qualsevol moment. Els més joves no sempre ho interioritzen açò fàcilment. Els xavals de l'humanistic crec que sí han aprés què significa ser solidari en temps de confinament, i després a mesura que avancem fases d'esta botja desescalada.

Esperem doncs que el proper curs l'afrontem amb coratge, més savis i segurs, gràcies a este aprenentatge forçòs que ens presenta de sobte la vida, i pugam retrobar-nos pronte, menjar l'entrepà en el pati amb els amics, fer alguna cosa no permesa al centre com ara trucar pel mòbil (no!!),  còrrer i suar en les pistes sota els crits de Vero, escoltar i participar en els debats filosòfics i existencials d'Adrià i Àlex, Deutsche sprechen deutch amb Núria o cantar el All my loving amb Paco, treure llibres i conversar amb Maria Àngels en la biblio, repassar l'ortografia amb Anna, repassar «la ortografía» amb Carmen, vestir-nos de romans amb Lorena i fer teatre clàssic en l'aula, etc. etc.

Mentrestant, seguirem pegats a l'ordinador.

Bon estiu. Καλό καλοκαίρι! Més que mai ens ho mereixem.