Repasem els números?
▼
dilluns, 18 de novembre del 2019
dimarts, 24 de setembre del 2019
divendres, 6 de setembre del 2019
Benvinguda 13
Com ja és habitual, després de uns quants anys al Cotes, comencem curs nou donant la benvinguda als alumnes d'Humanitats i presentant el nostre Departament de Cultura Clàssica.
Per sort, enguany compartim feina una altra vegada amb la nostra Lorena. Ella s'encarregarà dels xicons de llatí II, i dels alumnes de 4er ESO que participen en el Projecte Conte contat, conte acabat, un nou repte sobre mitologia, faules i pop up.
Jo seguiré amb:
- amb els valents xicons i xicones que han agafat el grec en 2n de Batxillerat, amb els quals de moment seguirem dialogant, fins que comencem amb els textos de Xenofont, al que despedirem enguany, per fi.
En coneixerè també de nous :
- els pocs xavals de Llatí de 4rt ESO amb els que s'iniciarem amb la pràctica de la llengua llatina i coneixem alguns aspectes de la cultura de Roma.
- la nova generació d'humanistes de 1er de Batxillerat, dels quals serè tutor. Seguirem la dinàmica metodològica d'anys anteriors i en el temps de tutoria intentarem gaudir fent teatre clàssic.
A tots i totes, benvinguts, benvingudes!
dissabte, 15 de juny del 2019
Salvete Deluxe i altres coses
Com de costum, arriba final de juny i toca anar fent una valoració del curs.
Parle ara ací del grup de 1er de Batxillerat.
Els resultats acadèmics han estat dins de la tendència de tots els anys. Hi ha gent amb excel·lents, uns pocs suspensos i d'altres, la majoria, que passen a 2n curs amb notes mitjanes. I com de sovint, hi ha alumnes que tenen facilitat i gust per les llengües clàssiques, i fa goig veure com de curiosos són. Alguns s'han esforçat molt, però no a tots li ha anat bé, dissortadament. No falten el que han anat tot el curs a mínims, potser perquè encara no tenien clar perquè estan en humanitats, i que s'han espavilat a última hora i tractant de fer, sense massa èxit ja, un sprint final.
L'actitud ha estat bona, tot i que de vegades em semblava estar xarrant a les parets. Els he vist esgotats físicament en ocasions i escoltant la lliçò com que sent ploure. Ha hagut bn rotllo entre tots i m'ha agradat veure algunes expressions espontànies de companyerisme, encara que no han proliferat massa, potser per vergonya.
Enguany sí que hem tingut ocasió de surtir-nos una miqueta de la dinàmica normal de classe per poder posar en pràctica mitjançant el teatre alguns dels continguts de la matèria. I hem descobert facetes artístiques molt interessants en alguns alumnes. No oblidarem el passotisme de Zeus, la mala llet de Hera, la curiositat de Pandora, la xerrameca de Fama, a la pitonisa Maria Luisa o el somriure d' Invictus.
Ara cal descansar, si hem aprovat tot.
Ens veiem el proper curs, per tal de rematar la feina.
Bon estiu!
dilluns, 13 de maig del 2019
Καλή συνέχεια!
Demà farem l'últim repàs de Grec II, dimecres un esmorzar clàssic amb els companys de llatí i a partir d'ahi ... Alea Iacta Est!
Pareix l'altre dia que entrava en classe per primera vegada a donar cultura clàssica de 3er a alguns xicons d'aquesta promoció. I ja han passat quatre anys!
Si de normal els acomiadaments són emotius, enguany potser encara més. I és que els he pres "carinyo" a estos tres alumnes. Feia temps que no em resultava tan fàcil donar classes de Xenofont.
Però no només han segut alumnes exemplars acadèmicament, sinò que m'he sentit molt agust al Departament cada dia, perquè savia que estava davant de molt bona gent, que gaudia de tot allò que feiem.
Estic segur que fareu el que voldreu, xiquets.
Ja sabeu on teniu un amic per a que necessiteu en els vostres estudis, que de seran un èxit rotund, vaja.
Gràcies pel vostre treball i la vostra complicitat.
Χαίρετε!
Καλές εξετάσεις!
I després... Καλά Σαββατοκύριακα! ja, ja
Καλές διακοπές στην Ιταλία!
...
Καλή συνέχεια!
dilluns, 6 de maig del 2019
Post per a Celia
Com que, segons diuen, les clàssiques no servixen per a res, els professors de grec i llatí tenim sovint pocs alumnes, que trien les nostres matèries amb interés per les lletres i les humanitats.
Per això, són pocs però bons. I és veritat, al llarg d'aquestos ultims anys al Cotes he tingut la sort de donar classe a molts alumnes bons acadèmicament, però també bona gent, cosa que m'ha fet gaudir de la feina dia a dia, malgrat els maldecaps de la burocràcia.
Un altre avantatge de tindre grups poc nombrosos és que amb el pas del temps els recordes a tots. Hi ha, però, alguns que recordes especialment, pel seu caràcter o la seua capacitat.
En el rànquing d'alumnes brillants està, sens dubte, Celia Francés, intel·ligent, treballadora i excel·lent persona.
Li he d'agraïr que se'n recordara de mi, aprofitara un dia de descans en la Facultat i vulguera vindre a fer-nos una visita per explicar amb entusiasme com li van els estudis de Filologia Anglesa i donar consells útils als alumnes de batxillerat. Fa goig veure exalumnes amb vocació docent.
En el rànquing d'alumnes brillants està, sens dubte, Celia Francés, intel·ligent, treballadora i excel·lent persona.
Li he d'agraïr que se'n recordara de mi, aprofitara un dia de descans en la Facultat i vulguera vindre a fer-nos una visita per explicar amb entusiasme com li van els estudis de Filologia Anglesa i donar consells útils als alumnes de batxillerat. Fa goig veure exalumnes amb vocació docent.
dilluns, 4 de març del 2019
Reflexiones sobre los objetivos de Griego en Bachillerato
Contando con su permiso, reproduzco aquí la carta que nos envia el compañero Gregorio Galán con sus interesantes reflexiones sobre el modelo de examen selectivo de griego que se está debatiendo estos días en nuestra comunidad.
Aprovecho para enlazar el artículo reciente que publicamos M. Garrido y yo en la revista Thamyris titulado Helénicas de Jenofonte: un selectivo diferente es posible, en el que trato la cuestión.
Quería aprovechar la invitación que nos han hecho los especialistas de la materia de Griego en las universidades valencianas de proponer nuevos textos en 2º de Bachillerato para hacer algunas reflexiones que llevo rumiando desde hace años.Estoy en el oficio desde el curso 87-88, así que, si no otro mérito, me avala, al menos, el beneficio de la experiencia. He de aclarar, no obstante, que he ejercido casi siempre como profesor de Latín. Hace unos diez años que imparto también Griego de forma continuada y es en esta materia donde se dan unos hechos que a mí me extrañaron desde un principio.Creo que lo que está en juego es algo más que la idoneidad de los textos, lo que nos estamos jugando es la supervivencia del Griego mismo en la enseñanza (el Latín es más difícil que se lo carguen, pero el Griego está en las últimas, en parte por la política de gobiernos ineptos, en parte, a qué negarlo, por nuestra propia tozudez). Y lo mejor que podemos hacer para defender nuestra materia, aparte de reivindicaciones que se parecen sospechosamente a una especie de mendicidad gremial, es hacerla atractiva.Y cuando digo hacerla atractiva no me refiero a que los profesores hagamos el payaso, a que demos aprobado general o a que vayamos “vendiéndola” entre los despistados alumnos de 4º de ESO. Me refiero a sacar todo el partido académico que una asignatura como el griego permite, de manera que sean los propios alumnos, con su demanda, los que avalen la persistencia de una asignatura tan “anacrónica” e “inútil”. Porque es obvio que puede ser atractivo para los alumnos conocer la literatura clásica. Y la mejor manera de conocerla bien es leer textos en clase, con la ayuda y los comentarios del profesor (porque aún no tienen la madurez personal ni académica suficiente para poder apreciar estos textos con una lectura individual). Leer una comedia, una tragedia, fragmentos de la Ilíada o la Odisea, algún relato de Luciano… es la forma efectiva de que aprecien su valor de clásicos.También es evidente que la Mitología es otra parte de la asignatura que los puede encandilar: conocer qué es un mito, estudiar mitos comunes con otras culturas, ver su influencia en las artes a lo largo de la historia y hasta nuestros días, sobre todo en la literatura y en la pintura. En fin. Conocer algo de la historia de Grecia quizá es más arduo y farragoso para ellos, pero hay excelente material audiovisual con el que dulcificar el tema.En este apartado me parece importantísimo que los alumnos conozcan las grandes aportaciones de los griegos a nuestro mundo: la filosofía, las ciencias, la democracia, las artes… La etimología es otra herramienta de nuestra asignatura que no sólo los divierte, sino en la que más claramente advierten una utilidad inmediata. Hay tantos helenismos en castellano y es tan grande la carestía léxica de los alumnos que abordar esta cuestión resulta enormemente recomendable. Pero es evidente que enseñar todo esto con seriedad necesita tiempo, mucho tiempo. Y es más que evidente que desde hace años, y por las exigencias de la PAU, estamos demasiado centrados en el estudio casi exclusivo de la Gramática para poder abordar unos textos que, por mucha Gramática que expliquemos, quedan fuera del alcance de los alumnos.Por todo ello, mi propuesta (quizá un poco radical, pensarán algunos, pero a mí, tras treinta y dos años de docencia, me parece la más sensata) es elegir textos ADAPTADOS. Textos adaptados con un nivel de dificultad progresivo, claro está, pero textos que estén al alcance de las posibilidades de un alumno de bachillerato. Esto es un principio pedagógico elemental: para que un alumno pueda motivarse, pueda interesarse por alguna materia, su comprensión y su dificultad han de estar a su alcance.Porque, no nos engañemos, traducir a Jenofonte, a Lisias, a Homero es sencillamente imposible para un alumno actual. Y no creo, además, que sea un objetivo que haya de obsesionarnos hasta el punto de renunciar a todo lo bueno restante que la asignatura puede aportar a los alumnos. Elegir textos que tengan interés per se, y no sólo que sirvan para practicar las cuestiones gramaticales vistas.He utilizado varios cursos el manual de la editorial Editex en 1º y me parece que es el camino a seguir: desde el minuto cero propone, en vez de oraciones rancias y descontextualizadas, textos accesibles de tema mitológico que, además, dan pie para profundizar en el mito mismo. El manual de 2º no lo he utilizado (por razones obvias), pero veo que sigue este camino: textos mitológicos a los que se van añadiendo fragmentos adaptados de Platón (Apología), de Sófocles (Edipo Rey, Antígona), de Aristófanes (Lisístrata), de Aristóteles, de Estrabón, de Heródoto, de Homero. Qué mejor manara de que los alumnos conozcan a tantos autores que a través de sus textos ADAPTADOS.Por último, quería añadir otra propuesta de forma enérgica: el examen de Selectividad tendría que ser abierto, no sobre textos prefijados. Si somos sensatos, coherentes y asumimos que traducir griego clásico es un objetivo irreal para un alumno de bachillerato, podríamos dejar de hacer ese paripé que es traducir en clase unos textos que son los que van a caer en el examen. De hecho, que esto sea así, es el reconocimiento implícito de lo que estoy diciendo: como sabemos que los chicos no van a poder traducir de verdad, les masticamos esos textos durante el curso para que luego los vomiten en el examen. Así la mayoría aprueba, muchos sacan incluso buenas notas y todo el mundo tan contento. ¿No sería mejor poner un examen con una dificultad razonable para que los alumnos se enfrenten a él de verdad, sin paripés? Un texto donde los alumnos tengan que demostrar que han adquirido ciertos conocimientos de Morfología y de Sintaxis con los que pensar (¿hay mejor objetivo que conseguir que nuestros alumnos aprendan a pensar?) para resolver el enigma que es un texto en griego, aunque no sea exactamente como lo escribieron Homero o Platón. De esta manera, además, cada profesor tendría libertad para elegir los textos que por afinidad, por capricho, por coyuntura o por pura apetencia, prefiriese. Y cambiarlos también a su antojo. Esto no es nada raro, dicho sea de paso: es lo que hacemos en latín. El que no haya textos prefijados nos permite a los profesores ir eligiendo en cada momento los que nos parecen más oportunos. Aunque no soy del bando de los que intentan utilizar el latín como lengua vehicular (no por falta de ganas, simplemente no me veo capacitado), sí me he tomado la molestia de traducir textos que a mí me gustan, que me parecen divertidos, que me motivan (porque para motivar es imprescindible estar uno mismo motivado) y los utilizo en clase: canciones (que después cantamos, en youtube hay alguna muestra), chistes, fábulas modernas, que contienen todos los elementos de Morfología y Sintaxis necesarios para enfrentarse después a César o a Virgilio. Por poner sólo un ejemplo: en mi versión de Marieta, una canción de Javier Krahe, los alumnos practican los pronombres personales, demostrativos, posesivos, indefinidos y relativo; valores de CUM y de UT, los participios y el valor final del gerundivo. Aparte, como es lógico, de las formas nominales y verbales correspondientes. En sólo una canción.En fin, éstas son mis propuestas, si os gustan, bien, si no, a diferencia de Groucho Marx, no tengo otras. Pero ya digo, son el resultado de treinta y dos años ininterrumpidos de docencia por institutos de media España de un profesor que no deja de reflexionar sobre el sentido de enseñar nuestros saberes en pleno siglo XXI.Un saludo y perdonad el exceso de verborrea, pero hacía tiempo que me planteaba escribir todo esto y hacerlo público para, al menos, incitar al debate.Bueno, y también, qué carajo, para hacer terapia de grupo, que no hay nada como verbalizar una pena y compartirla para mitigar su dolor, como propone con acierto el psicoanálisis. Hoy ha sido el momento.Gregorio Galán Oliver
Profesor le Latín y Griego del IES Mare Nostrum de Alicante
dimecres, 20 de febrer del 2019
Griego moderno en el aula de griego antiguo
Me complace anunciar por aquí que ya se ha publicado mi nuevo libro sobre griego moderno destinado principalmente a profesores y estudiantes de griego antiguo.
Lo podéis aquirir en la web de distribuciones de la UJI.
Culmina aquí una intensa labor, fruto de la colaboración con el profesor Rubén Montañes, quien ha compuesto la Introducción histórica. De los dibujos se ha encargado el compañero Asier Mendoza, al que ya conocen muchos por las magníficas ilustraciones de ΔΙΑΛΟΓΟΣ. La portada es obra del pintor alcoyano Antoni Miró, quien nos ha permitido su utilización. En la grabación de los diálogos han intervenido varios amigos griegos. La corrección, maquetación y edición ha corrido a cargo de M.Carme Pinyana editora de la UJI.
A todos ellos mis agradecimientos por el tiempo dedicado.
Espero que sea de utilidad.
dilluns, 14 de gener del 2019
Treballs sobre la Iliada
Ací teniu, xiquets, les instruccions per a la realització dels vostres treballs sobre Homer i la guerra de Troia per a la 2ª avaluació.
A. FORMAT I DATA D’ENTREGA
B. TIPUS I CONTIGUT DELS TREBALLS
1. Composiciò literària: monòleg o diari de Briseida (segons el model dels textos dels personatges femenins en l'adaptació de Baricco.
2. Creació d'un concurs de preguntes i respostes (KAHOO).
3. Relació entre la Ilíada i la pel·lícula "Troia" de Petersen.
Personatges
- Quins personatges importants del llibre o fets importants de la guerra no apareixen en la pel·lícula? per què creus que no apareixen?
- Alguns personatges de la pel·lícula es relacionen de forma diferent als del poema. Analitza les relacions amb Aquiles que tenen Patrocle i Briseida.
Argument
- Quins elements argumentals de la pel·lícula sí están en l’obra literària? Fixa’t, per exemple en els següents:
α. Enfrontament entre Héctor i Menelao.
β. Sort del cadàver d´Hèctor.
γ. La duració de la guerra.
δ. Mort d'Aquiles.
ε. Actuació d'Agamemnó durant la conquesta de Troia i el seu final.
Escenes
4. Pervivència de l’obra homèrica en la literatura i la música
http://clio.rediris.es/fichas/minos_micenica.htm
http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/griego/esg142ca3.php
A. FORMAT I DATA D’ENTREGA
- Els treballs tindran format digital.
- A banda del text es poden realitzar presentacions, audios o videos que recolzen la redacció o que plasmen de manera original i creativa algún dels temes tractats.
- S’han de muntar al blog ΜΙΚΡΟΣ ΑΙΓΙΑΛΟΣ abans del 20 de Febrer.
- Es presentaran en classe durant la segona setmana de Febrer.
B. TIPUS I CONTIGUT DELS TREBALLS
1. Composiciò literària: monòleg o diari de Briseida (segons el model dels textos dels personatges femenins en l'adaptació de Baricco.
2. Creació d'un concurs de preguntes i respostes (KAHOO).
3. Relació entre la Ilíada i la pel·lícula "Troia" de Petersen.
La pel·lícula està basada en el poema èpic atribuït a Homer: la Ilíada. Tanmateix, la versió cinematogràfica és una mica diferent d’allò que ens narraven els versos homèrics.
Comenta els aspectes coincidents i els divergents, a partir d’allò que has llegit en la versió de Baricco, centran-te en aquestos apartats:
Personatges
- Quins personatges importants del llibre o fets importants de la guerra no apareixen en la pel·lícula? per què creus que no apareixen?
- Alguns personatges de la pel·lícula es relacionen de forma diferent als del poema. Analitza les relacions amb Aquiles que tenen Patrocle i Briseida.
Argument
- Quins elements argumentals de la pel·lícula sí están en l’obra literària? Fixa’t, per exemple en els següents:
α. Enfrontament entre Héctor i Menelao.
β. Sort del cadàver d´Hèctor.
γ. La duració de la guerra.
δ. Mort d'Aquiles.
ε. Actuació d'Agamemnó durant la conquesta de Troia i el seu final.
Escenes
- Algunes escenes de la pel·lícula no es troben en l’obra literària, com per exemple la inicial del combat a Tessàlia. Per què creus que s’ha introduït? Explica-ho comentant les següents qüestions: la conversació que té Aquiles-Brad Pitt amb el xiquet sobre la immortalitat, la negativa d’Aquiles a lluitar amb Boagrius i la forma que té Néstor de convencer-lo, la forma que té Aquiles de lluitar en l’enfrontament amb Boagrius (representa un dels calificatius homèrics de l’heroi), o els possibles anacronismes en la mentalitat dels personatges (si trobes, per exemple, algun motiu antibelicista propi de la nostra època).
- D’altres escenes sí están tant en la pel·lícula com en l’obra literària. És el cas de l’escena de despedida d’Hèctor i Andròmaca. Comenta-les.
4. Pervivència de l’obra homèrica en la literatura i la música
- Les primeres recreacions de la llegendaria història es produixen ja en època antiga. Comenta, per exemple, el diàleg de Lucià de Samosata titolat “el judici de Paris”, o les següents cartes fictícies del poeta llatí Ovidi: 3 “Briseida a Aquiles”, 17 “Helena a Paris”.
- La versiò de Alessandro Baricco és un exemple de pervivència dels poemes homèrics en època actual. Un altre exemple molt famós és el poema del poeta alexandrí Cavafis titolat Itaca, del que LLuís Llac va fer una versió basat en una traducció al català de Carles Riba. Comenta’l i busca’n daltres exemples actuals de pervivència literària. Cita titols i fes-ne un resum del seu argument.
- L’obra homèrica està present també en la música. Comenta la cançò de Serrat “Penèlope” indicant què ha canviat en la història d’aquest personatge
5. Context històric i geogràfic
- Exposeu breument els trets característics de la cultura micènica.
- Va existir realment la guerra de Troia? Què en diuen els arqueòlegs?
- Redacteu una xicoteta biografia sobre el descubridor de Troia, H. Schliemann.
- Realitzeu en google maps un mapa de Grècia i Turquía; localitzeu les ciutats o regions que apareixen en l’obra literària com ara Troia, Esparta, Micenas, Ítaca, Tesalia.
http://clio.rediris.es/fichas/minos_micenica.htm
http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/griego/esg142ca3.php
Per saber més o per a inspirar-nos...Us podran servir per informar-vos o treure idees per als vostres treballs més creatius els següents recursos i enllaços:
- Web del Ministeri amb informació i activitats sobre l’èpica i sobre la cultura micènica
- Pàgina del dep. de Griego de l'ies Monte Vives amb els podcasts de les lectures dramatitzades dels capítols de l’obra de Baricco.
- Video amb lectura del capitol I de l'adaptació de Baricco.
- Audio amb lectura que vam fer una alumnes de Referents clàssics fa uns anys.
- L’èpica homèrica en la ceràmica grega.
- Civilitzacions minoica i micènica: presentació sobre el context històric
- Video sobre el món homèric del prof. A. Bernabé
- Posts d’antics alumnes que van treballar el tema de la Ilíada.
- Video amb recitació d'antics alumnes d'un passatge de l'Odissea