Doncs sí, ja hem arribat a la fi un any més.
Toca ara mirar enrere i fer balanç d'aquest curs i deixar constància d'allò que hem viscut.
En uns dies acomiadarem definitivament als xicons de 2n de Batxillerat.
Divendres passat es va celebrar la tradicional cerimònia d'entrega d'orles, seguida del sopar corresponent. Des de fa uns anys, i fins que no s'acabe la moda del Reggaeton, ja no sol festejar al restaurant la fi del cicle, però sí m'agrada acompanyar els meus alumnes grecollatins quan arrepleguen emocionats i ben guapots les seues orles, enmig dels flaixos dels orgullosos familiars.
Enguany m'ha sabut molt greu arribar tard, perquè en tots els anys que porte assistint és la primera vegada que un alumne de lletres, que m'estime especialment per allò del κιθαρίζειν μανθάνω, pronuncia un discurs, i a més a més amb referents clàssics que no va deixar ningú indiferent, segons em van contar després. Em va compensar la xarrada amb alguns pares i alguna que altra abraçada còmplice.
Llàstima que no tots puguen arreplegar també el corresponent títol. En Grec a alguns no els ha servit l'esforç d'última hora i, dissortadament, no han aconseguit passar el llistó. Potser se'ls va atragantar Xenofont. Ara tenen una segona oportunitat.
La majoria, però, ha rebut la recompensa esperada a la regularitat. Enhorabona a tots i en especial als merescuts excel·lents.
La majoria, però, ha rebut la recompensa esperada a la regularitat. Enhorabona a tots i en especial als merescuts excel·lents.
Com ja vaig comentar a classe, amb aquest grup he tingut la sensació, en general, de que anava tirant continuament del carro i més d'una vegada m'he disgustat perquè les coses no es portaven al dia. Vam aconseguir, amb tot, arribar a la fi dels textos i crec que hem aprés prou amb el poc temps disponible per a un autor d'aquestes dificultats.
En el record tindré què bé que ens ho vam passar en 1er de Batxillerat, gràcies fonamentalment a que ereu un grup força cohesionat i amb sentit de l'humor.
Vull recordar des d'ací també, encara que no ho llegirá, a una xicona del mateix grup que s'ho va deixar a final del curs passat i que va estar amb vosaltres en la cerimònia de les orles. Ara está molt il·lusionada buscant feina com hostessa de vol. Segur que promte la veurem viatjant pel món.
Quizarisin manzano.
ResponEliminaSalud.
Ben dit Santiagum. Tirarem de menys aquest any tan cultural (excepte els aoristos) :p
ResponEliminaPD: Sóc Àlvar
Moltes gràcies per tot Santi, encara que no hatja continuat el batxillerat m'he dut grans companys d'aquesta experiència, una més per col.leccionar. Moltísimes gràcies a tots (estic escrivint en valencià i tot eh jajajaja) , estabeu molt guapos en la orla tots. Una abraçada molt gran!
ResponEliminaCelia Centeno ✈
Em vaig alegrar de veure't de nou, Celia, pel Cotes; i ara de llegir-te (en valencià!) pel blog.
ResponEliminaAra entenc, Teo, la brevetat del teu comentari. Esperem pugues examinar-te oralment.
Abraçada virtual, Àlvar.