Amagats en un μυχός de l'institut, ahir vam practicat un ball popular grec de ritme tsacònic, és a dir, procedent de Tsacònia (Τσακωνία) en la regió de l'Argólida al Peloponès. I ho hem fet amb la cançò més coneguda de la zona, "T'ho vaig dir, mare meua", una cançoneta de boda. Es un ball obert, no en cercle com altres balls grecs, que va avançant com una serp, recordant així els passos de Teseu quan, segons la llegenda, va surtir del laberint de Creta. Qui sap si el príncep d'Atenes o el seus ἑταῖροι es van inventar aquest ball a la vora d'un αἰγιαλός, per recordar l'aventura amb el Μινώταυρος.
Σου είπα μάνα μoυ, καλέ μάνα μου,
Σου είπα μάνα μου, πάντρεψέ με.
Σου είπα μάνα μου, πάντρεψέ με.
Σπιτονοικοκύρεψέ με.
Γέρον άντρα, καλέ μάνα μου,
Γέρον άντρα μη μου δώσεις.
Γέρον άντρα μη μου δώσεις.
Γιατί θα το μετανιώσεις.
Γιατί ο γέρος, καλέ μάνα μου
γιατί ο γέρος τα λογιάζει
γιατί ο γέρος τα λογιάζει
και τα διπλολογαριάζει
T'ho vaig dir, bona mare meua
T'ho vaig dir, casa'm,
T'ho vaig dir, casa'm,
Fes-me mestresa de ma casa
Un vell, mare, bona mare,
un vell no em dones,
un vell no em dones,
perquè te'n penediràs.
Perquè l'home vell, bona mare,
perquè l'home vell pensa les coses
i se les repensa.