Esta és la frase que gairebé tots els ja ex-alumnes de Grec II han repetit després de finalitzar, prou abans del temps, el segon examen selectiu de la jornada.
Fem l'anàlisi de l'opció A, el Discurs de Lisias en Defensa de la mort d'Eratòstenes, la que nosaltres hem estat treballant a classe durant tot el curs:
Fem l'anàlisi de l'opció A, el Discurs de Lisias en Defensa de la mort d'Eratòstenes, la que nosaltres hem estat treballant a classe durant tot el curs:
1. Traducció
Καὶ μετὰ ταῦτα I després d'això
διεγένοντο ἡμέραι τέτταρεϛ ἤ πέντε, passaren quatre dies o cinc,
ὡϛ ἐγὼ μεγάλοιϛ ὑμῖν τεκμηρίοιϛ ἐπιδείξω. com jo vos demostraré amb grans /bones proves
Πρῶτον δὲ Però primerament
διηγήσασθαι βούλομαι vull contar
τὰ πραχθέντα les coses que van ocòrrer
τῇ τελευταίᾳ ἡμέρᾳ. el darrer dia.
2. Quina classe d'oració és ὡϛ ἐγὼ μεγάλοιϛ ὑμῖν τεκμηρίοιϛ ἐπιδείξω? Analitza els elements
Subordinada adverbial (circunstancial) modal
ὡϛ nexe sub. modal.
ἐγὼ subjecte
μεγάλοιϛ τεκμηρίοιϛ cc (instrument)
ὑμῖν CI
ἐπιδείξω verb
3. Anàlisi morfològic de διηγήσασθαι / τὰ πραχθέντα
Inf. aor. v. mitja del verb διηγοῦμαι
Participi aor. passiu, acus. pl. neutre, del verb πράττω
4. Dos derivats dels ètims grecs μέγας, μεγάλη, μέγα i πέντε
megàfon, megalit, megalomania, megabyte ...
pentagrama, pentàgon, parapente, Pentateuc, Pentecostés ...
5. Tema de cultura: la situació de la dona en Grècia
Fem ara uns comentaris i valoració sobre la dificultat de la prova:
En general direm que és un examen assequible. És veritat que l'haviem preparat a consciència i hem tingut la sort de part nostra, perquè el paràgraf ha estat, com sempre, dins dels 30 primers del discurs, els més sencills i entretinguts. De fet quasi se'l saviem de memòria a la fi.
A diferència d'altres anys no ha hagut, però, cap nota aclaratòria. Les preguntes de morfologia han estat centrades precisament en els verbs més complexos. Veiem que surt una gamma variadeta de temps verbals: futur (ἐπιδείξω: ἐπιδείκνυμι), un aorist (διεγένοντο: διαγίγνομαι), un infinitiu (διηγήσασθαι) i un participi de la veu passiva (πραχθέντα).
També la qüestió sintàctica més problemàtica ha estat objecte de pregunta. ὡϛ com a conjunció pot introduïr diversos tipos de subordinades. Normalment el context ens indica quin valor exacte queda millor. El problema del passatge és, però, que sembla haver o bé un anacolut, que despista, o bé una llacuna en el text després de πέντε, cosa que no pareixen haver notat els especialistes o no li han donat la importància que calia. Així ho va notar ja Reiske, qui esperarava, per a què la frase subordinada modal tingués més sentit καὶ ἐπαυτοφώρῳ τὸν μοιχὸν ἔνδον έλαβον: "i in fraganti vaig agafar dins de ma casa l'adúlter".
El tema, senzill i important. Algú potser no pensava que tornara a aparèixer de nou (ja és la quarta vegada!)
Les etimologies, un regal.
A diferència d'altres anys no ha hagut, però, cap nota aclaratòria. Les preguntes de morfologia han estat centrades precisament en els verbs més complexos. Veiem que surt una gamma variadeta de temps verbals: futur (ἐπιδείξω: ἐπιδείκνυμι), un aorist (διεγένοντο: διαγίγνομαι), un infinitiu (διηγήσασθαι) i un participi de la veu passiva (πραχθέντα).
També la qüestió sintàctica més problemàtica ha estat objecte de pregunta. ὡϛ com a conjunció pot introduïr diversos tipos de subordinades. Normalment el context ens indica quin valor exacte queda millor. El problema del passatge és, però, que sembla haver o bé un anacolut, que despista, o bé una llacuna en el text després de πέντε, cosa que no pareixen haver notat els especialistes o no li han donat la importància que calia. Així ho va notar ja Reiske, qui esperarava, per a què la frase subordinada modal tingués més sentit καὶ ἐπαυτοφώρῳ τὸν μοιχὸν ἔνδον έλαβον: "i in fraganti vaig agafar dins de ma casa l'adúlter".
El tema, senzill i important. Algú potser no pensava que tornara a aparèixer de nou (ja és la quarta vegada!)
Les etimologies, un regal.
En fi. Que ens alegrem un fum pels alumnes, com sempre. Ens quedem, ara sí, tranquils esperant bons resultats, a jutjar per les caretes somrients que he vist durant la prova i el que han anat contant-me en surtir de l'aula.
Però ens quedem, una altra vegada, amb la sensació de que sense el llistat de temes de literatura-història-cultura-societat, amb uns textos menys complicats i un model d'examen més obert i creatiu, l'assignatura podria ser més atractiva i disfrutariem tots més practicant activament la llengua grega i tindriem més espai per adintrar-nos en el mode de vida dels antics grecs, per tal de treure models de comportament vàlids per al nostre món, que desperten al mateix temps l' esperit crític dels més joves.
Però ens quedem, una altra vegada, amb la sensació de que sense el llistat de temes de literatura-història-cultura-societat, amb uns textos menys complicats i un model d'examen més obert i creatiu, l'assignatura podria ser més atractiva i disfrutariem tots més practicant activament la llengua grega i tindriem més espai per adintrar-nos en el mode de vida dels antics grecs, per tal de treure models de comportament vàlids per al nostre món, que desperten al mateix temps l' esperit crític dels més joves.
M'alegro molt per vosaltres, Santi!
ResponEliminaA Catalunya no podem dir el mateix. Si tens una estona, míra't l'examen i veuràs les trampes que conté. Els pots trobar aquí:
http://apleccat.blogspot.com/2010/06/pau-2010-examen-de-grec.html
Salutacions.
Lluís.
Opino el mateix que en Luis... Tots els que estaven a la meva aula i van fer l'examen ens vam quedar bastant decebuts i impotents.
ResponEliminaEl text no era senzill... fins i tot hi havia una paraula que no apareixia en el nostre diccionari ni en el lèxic del propi examen, i els coneixements dels professors que custodiaven la classe no eren ni molt menys els pertanyents a l'assignatura.
No esperava que hagués estat tirat l'examen, però sí una mica al nostre alcanç. I ho diu una alumna bastant brillant amb els dos anys que ha cursat.