divendres, 12 de febrer del 2016

Safo i l'amor


Per celebrar els dies aquestos, i relaxar-nos una mica a última hora de hui divendres, us deixe ací, xiquetes, un par de cançons de la poetisa Safo.

Com sabeu, ella era de Lesbos i escrivia en eoli. Entre les característiques d'aquest dialecte está, per exemple, l'ús de -α on l'àtic presenta -η.

EL MÉS BONIC

Uns diuen que un exèrcit de jinets, altres d’infants,
i altres una flota de naus, sobre la negra terra
és el més bonic; però jo dic que és el que un estima
 I és molt senzill fer entendre això a qualsevol;car Hèlena, que sobrepassava de molt en bellesa els humans,
va deixar el marit més honorable
i va anar a Troia navegant,
i ni de la filla ni dels pares es recordà per res

Οἱ μὲν ἰππήων στρότον οἱ δὲ πέσδων
οἰ δὲ νάων φαῖσ ̓ ἐπὶ γᾶν μέλαιναν
ἔμμεναι κάλλιστον, ἔγω δὲ κῆν ̓ ὄττω τις ἔραται


Escolta ara els versos en paraules de Farina, un dels protagonistes de la película Mediterraneo





ΘΕΛΩ ΤΙ Τ ́ ΕΙΠΗΝ
θέλω τί τ᾽ εἴπην, ἀλλά με κωλύει αἴδως.
αἰ δ᾽ ἦχες ἔσλων ἴμερον ἢ κάλων,
καὶ μή τί τ᾽ εἴπην γλῶσσ᾽ ἐκύκα κάκον,
αἴδως κε νῦν σ᾽ οὐκ ἦχεν ὄππατ᾽,
ἀλλ᾽ ἔλεγες περὶ τῶ δικαίως.

VULL DIR-TE UNA COSA

Vull dir-te una cosa, però m’atura la vergonya.
Si tingueres desitjos de bondat i bellessa la teua llengua no ordiria infàmies,
no tendries vergonya sota els ulls,
car de justicia parlaries sempre.
Dolça mare meua, no puc treballar,
el fus se’m cau d’ entre els dits.
Afrodita m’ha omplit el cor
d’amor per un bell adolescent
i jo em sucumbe a aquest amor.




La cantant Eleftheria Arvanitaki canta els versos de Safo amb música de Nikos Xidakis, transcrits al grec modern per un altre gran poeta grec, Odiseas Elitis.

δέδυκε μεν ἀ σελάννα
Γρήγορα η ώρα πέρασε, μεσάνυχτα κοντεύουν,

πάει το φεγγάρι, πάει και η Πούλια, βασιλέψανε

και μόνο εγώ κείτομαι δω μονάχη κι έρημη.

Ο Έρωτας που βάσανα μοιράζει, ο Έρωτας

που παραμύθια πλάθει άρπαξε την ψυχή μου

και την τράνταξε ίδια καθώς αγέρας απ’ τα βουνά

Rápido pasó el tiempo, la medianoche está cerca,

se va la luna, las Pléyades, se ocultan,

y yo duermo aquí, sola y deshabitada.

El amor que depara sufrimientos, el amor

que inventa cuentos, me ha robado el alma

y la estremece del mismo modo que el viento de las montañas

azota, golpea sobre las encinas ululando.

dijous, 11 de febrer del 2016

Post per a Sandra

Hui hem tingut una tutoria diferent. Aprofitant que está fent el PRACTICUM al centre, Sandra Serran, una exalumna de llatí de fa uns anys, ens ha estat explicant la seua experiència en la UA. 

Amb la simpatia que la caracteritza, Sandra ens ha contat una miqueta en què consistixen els estudis de Filologia Anglesa, com és la vida universitaria en general i tot allò que va aprendre a nivell acadèmic, però també a nivell cultural a Manchester amb la beca Erasmus.

Ella era una bona estudiant, amb un bon nivell d'anglès i una habilitat especial per a les llengües. Al final del post ho podeu comprovar pel que fa al grec.


Però com ella reconeix, allò més important a l'hora de ficar-se en la universitat no es tant la preparació previa, sinó les ganes que hi posem, i açò depén fonamentalment del tipus d'estudis que triem; si escollim allò que en principi ens agrada, amb la  dedicació necesaria, sempre acabarem la carrera exitosos; i tampoc importa tant si al principi no ho tenim clar del tot i pel que siga decidim a mitat de camí canviar de carrera. Tot el que fem ens servix, d'una manera o una altra, per a la nostra formació i per a les vitals experiències personals.

I sobre el tema de les ixides profesionals, Sandra ens ha recordat també que al final qui busca sempre  trova alguna cosa, tard o pronte, ací o allà. 
Axí que estic segur que aviat la veurem fent classes d'anglès en algún lloc. Ella s'ho passarà pipa i els alumnes que tinga disfrutaran molt.

I a vosaltres, xiquetes meues d'enguany, espere veure-us també dins de poc -perquè el temps passa volant-, sense els dubtes i pors d'ara, estudiant feliços allò que més us agrada. 

Aprofite per enviar des d'ací una abraçada a dos de les Muses que recentment ens van deixar per triar un altre camí. Esperem que vaja tot genial.



Ací teniu un parell d'exemples de les coses que feiem aleshores, allà pel 2009, amb Sandra i els seus companys.