divendres, 30 de gener del 2009

Omnia vincit amor

Hui ens hem sumat al crit llençat des de totes les parts del món en contra de la injusticia, la crueldat i la misèria de les guerres. En un modest, però emotiu acte hem recordat i desitjat allò de omnia vincit amor.
Ens haguera agradat que la biblioteca estaguera més plena que no pas la cantina a l'hora del pati. Com no podia ser d'una altra manera l'institut és un reflexe de la societat.
Gràcies a tots els qui heu preferit la poesia als entrepans.
Tots han estat genial, però permitiu-me que felicite en particular a Cristina, per haver-se atrevit amb el llatí.

dissabte, 24 de gener del 2009

Paz y amor

El proper divendres es celebra el dia mundial de la pau. Des de la biblioteca i els departaments de llengües estem organitzant un acte per recordar i denunciar les guerres indecents que hi ha al món.
Ens reunirem al primer pati en la Biblioteca per llegir alguns poemes de temàtica pacifista o de germanor entre els pobles. No vindràn els mitjans de comunicació ni cap polític a fer-se una foto amb nosaltres; la nostra veu no arribarà lluny, potser només fins al cor dels qui s'apropen.
Els clàssics que vullgueu participar podeu fer-ho amb un poema en llatí o en grec. Podeu triar i proposar els versos que vullgueu. Si no teniu cap idea, vos done dos possibilitats, potser més relacionades amb l'amor i el desamor que no pas amb la pau, però com potser no celebrem el dia de San Valentí...
  • El poema VIII que Catul dirigix a sí mateix i que parla del rebuig que ha rebut de la seua amada Lèsbia.




VIII. Ad se ipsum

Miser Catulle, desinas ineptire,
et quod vides perisse perditum ducas.
fulsere quondam candidi tibi soles,
cum ventitabas quo puella ducebat
amata nobis quantum amabitur nulla.
ibi illa multa cum iocosa fiebant,
quae tu volebas nec puella nolebat,
fulsere vere candidi tibi soles.
nunc iam illa non vult: tu quoque impotens noli,
nec quae fugit sectare, nec miser vive,
sed obstinata mente perfer, obdura.
vale puella, iam Catullus obdurat,
nec te requiret nec rogabit invitam.
at tu dolebis, cum rogaberis nulla.
scelesta, uae te, quae tibi manet uita?
quis nunc te adibit? cui videberis bella?
quem nunc amabis? cuius esse diceris?
quem basiabis? cui labella mordebis?
at tu, Catulle, destinatus obdura.

  • Una cançò popular grega: Σ'ΑΓΑΠΩ
Σ'αγαπώ
Σ'αγαπώ γιατι είσαι ωραία
Σ'αγαπώ γιατι είσαι ωραία
Σ'αγαπώ γιατι είσαι εσύ

Αγαπώ
και αγαπώ όλον τον κόσμο
και αγαπώ όλον τον κόσμο
γιατι ζεις και εσύ μαζί

Το παράθυρο κλειμένο,
το παράθυρο κλεισμένο
το παράθυρο κλειστό

Άνοιξε
άνοιξε το ένα φύλλο
άνοιξε το ένα φύλλο
την εικόνα σου να δώ


En aquesta entrada de l'any passat trobareu un video amb la música i lletra (en grec modern i traduccions en grec antic i llatí)

dissabte, 17 de gener del 2009

Educació + TIC = llibertat

La situació en la que ens deixa l’administració educativa és realment per a plorar en molts aspectes. Açò no impedix, però, que fem certa autocrítica.

No compartisc en absolut l'opinió dels qui pensen que els joves d'ara sabem menys que abans i que cada nova generació té menys nivell. El que ha canviat és la societat en conjunt, les relacions personals, les inquietuts i també les formes d'aprendre i d'ensenyar.

Jo no sé més que un xiquet de primària. Ni sabia tampoc, quan tenia quinze anys, el que saben hui els meus alumnes adolescents. Potser perquè no vaig xafar una escola fins als sis anyets. Aleshores no hi havia aquestes modernes guarderies on els més menuts aprenen a llegir. No només aprenen les lletres, és veritat. Als patis de les escoles infantils també aprenen aviat altres habilitats lingüístiques. A banda de l'anglès, els xiquets i xiquetes coneixen el misteriòs poder de les paraules, i també de les paraulotes, juntament amb el sentit de la possessió. Però acò és, potser, conseqüència inevitable de la socialització, necessari en el procés d'evolució de la condició humana.

I en aquest procés hui tenen un paper indiscutible les noves tecnologies, que lluny de ser una moda passatgera, pareix que han vingut per instal·lar-s'hi. La revolució digital és, sens dubte, un fenòmen d’una importància només comparable a l’aparició de la impremta. Fins que aquesta no existia els analfabets no sentien gaire la necesitat d’aprendre a llegir. El poble, a més a més, era més fácil de manipular, degut a la manca difusió de la cultura, privilegi d’una minoria culta, l’aristocràcia i els clergues. La cosa va canviar quan començaren a circular llibres per tot arreu. Qui no en sap res d’informàtica a nivell d'usuari hui pot tenir la mateixa sensació de pèrdua i desorientació.

En matèria d'ensenyament les noves tecnologies constituixen un recurs complementari val la pena conèixer per tal de no quedar fora del joc. En aquest sentit la rutina acadèmica, la falta de motivació i la por a allò desconegut són el nostre pitjor enemic. Es cert que hi ha gran quantitat de programes i aplicacions que canvien constantment, que allò que hui emprem demà queda ja obsolet, però també es veritat que en general el funcionament d'aquestos aparells cada vegada és més senzill. Ara és el moment d’aprendre alguna coseta que encara no saben els nostres alumnes, sovint experts només en el messenger i el tuenti. És a dir, tenim l’oportunitat d’anar per davant dels natius digitals en les nostres clases emprant ferramentes digitals atractives, abans que ells ens adelanten definitivament.

La meua nebodeta té quasi cinc anys i els reixos enguany li van portar un ordinador portàtil taronja de plástic, però funcional. L’altre dia me'l va ensenyar i em vaig quedar perplexe veient la facilitat amb que obri i tanca els jocs i com empra ja el ratolí. Per sort es va cansar pronte i vam passar a fer un puzzle de 100 peces de princeses. Ja se les coneix totes, perquè les ha vist en DVD, un aparell que també coneix, per supost. Una altra pantalla que li és familiar és la del mòbil. Ja sap que no només servix per parlar, sinò que hi caben fotos i videos. A este pas no tardará molt en enviar un SMS als seus pares per a que l'arrepleguen de l'escola.

No será el seu tio qui li compre una Nintendo per passar les hores matant monstres, ni una Wii per jugar partides de tennis amb un comandament a distància. Però serà inevitable que tard o pronte es conecte a Internet per xatejar, per baixar-se música o pujar les seus fotos en ret. Caldrà, però, estar molt d'amunt d'ella per tal que faça un ús adient d'Internet i no tinga massa confiances amb desconeguts internautes, ni publique la seua intimitat. A casa, però també a l'escola, ensenyarem als nostres fills a emprar les noves tecnologies no només com a fórmula d'oci, sinó també per buscar informació, produïr coneixement i compartir-lo.

Cada vegada els docents són més conscients de que el seu tradicional paper com a transmisors de coneixement hui ja no té sentit i de que els alumnes demanen ser protagonistes del seu propi procés d'aprenentatge. Es cert que poc podem fer quan les autoritats continuen centrant l'interés del sistema educatiu en el cultiu de la ment, en detriment del desenvolupament personal dels joves i de la seua formació crítica en valors. Ni els llibres ni els exàmens tradicionals escrits ens ajuden a potenciar allò que se'n diu intel·ligència emocional. I per seleccionar les ments més privilegiades en aquest món competitiu tendim a valorar allò que es recorda i no el que realment es sap, perquè el que interessa és potenciar la productivitat de la societat que hem construit. Dissortadament, de la felicitat de l'individu no tenim gaire temps d'ocupar-nos en les escoles.


Precisament per la manca de temps l'ús de les noves tecnologies s'imposa com a mitjà útil per tal d'assolir els continguts de formació de manera més ràpida i millor. Però no és tracta només de posar els mitjans tècnics per acabar ensenyant el mateix de sempre, sinò d’emprar-los amb un enfocament metodològic diferent que dinamitze la creativitat i la construcció personal del coneixement. Penjar els nostres apunts en la ret ens estalviarà fer fotocòpies, per exemple, però no farem que els alumnes siguen més autònoms. Si no canvia la idea de que un bon mestre no és aquell que explica molt, sinò el que és capaç d'inspirar, les tecnologies fracasaràn i res no transformarem. Però si ho aconseguim contribuirem a que els alumnes de hui esdevinguen homes més lliures del demà.

dimarts, 13 de gener del 2009

Meme del diablillo

Una entretenida forma de dar vidilla a la blogosfera, al tiempo que nos permite conocernos un poco más, son los "memes". Isabel, que ya estaba tardando, me envia el primero del 2009.Sus reglas son:
- Subir la imagen del meme e incluir la fuente. Hecho.
- Subir las reglas. Las subo también, a saber:
  • Compartir 3 cosas que nunca haya hecho, pero que me gustaría hacer
  1. Aprender a tocar la flauta travesera y tocar las 4 estaciones de Vivaldi en una buhardilla
  2. Subirme a un globo y aterrizar en una isla mediterránea
  3. Apuntarme a maestros sin fronteras y llevarme mis pinturas
  • Compartir 3 cosas que nunca haya hecho y que nunca haría
  1. Alistarme en el ejército; los uniformes me dan alergia
  2. Invertir en bolsa; perdería hasta los calzones el primer día
  3. Comer ancas de rana; ¿y si es una princesa?
  • Elegir a 3 personas para que continúen el meme. Elijo a:
Toñi, para que nos explique lo de la escuela que le gustaría montar
Neli, para que se estrene en la blogosfera
Sunny, un pretexto para saber de ella

  • Avisarles dejando un comentario en su blog. Hago lo que puedo.

dissabte, 10 de gener del 2009

Concurs Odisea 2009

Comencem l'any amb bones noticies: s'ha convocat el concurs Odisea 2009. Preparats per l'aventura?
Es tracta d'un concurs sobre coneixements de cultura clásica via Internet. En la primera fase competixen alumnes del país valencià. Al llarg d'una setmana van surtint cada dia preguntes de temes diversos sobre mitología, vida quotidiana, llatí, etc., i la puntuació obtinguda del dia anterior amb la classificació general. Els guanyadors competixen després amb els finalistes del mateix concurs que es realitza paral·lelament a Galicia. Les bases están en la web culturaclasica.net.
L'any passat el Cotes Baixes va tindre representació en la final valenciana. Afrodita i Lucynthia van competir "a mort" i van aconseguir emocionar-nos a tots fins l'últim moment.


Enguany hi ha més premis:
  • Tres primers premis de 100 euros per als tres primers equips classificats.
  • Tres segons premis de 50 euros per als tres següents.
  • Quatre premis de 25 euros per als quatre equips següents.
  • Primer equip classificat en la fase nacional: 400 euros.

L'èxit de l'edició anterior fa preveure major participació enguany i, per lo tant, més dificultat d'estar entre els finalistes. Amb tot, a banda dels premis, l'experiència de l'any passat ens diu que el més interessant del concurs no és tant la part competitiva, val a dir el repte de posar a prova els coneixements del món antic i les habilitats internautes. El que més compta a la fi i el que més s'apren d'aquest concurs és la importància i la necesitat de treball en equip.

El plaç d'inscripció comença el proper dilluns dia 12, així que ja podeu fer els equips (no més de tres persones) i buscar un nom de grup amb el que identificar-se, a ser possible de temàtica grega o llatina, clar.

Només em resta ací agraïr als qui fan possible aquest concurs, promotors i col·laboradors, pels seus inestimables esforços: les seccions de la SEEC de Castelló, València i Galicia, Prósopon-Sagunt i l'associació Ludere et discere.
Sort a tots!